Primera entrada: Fase d’observació – La pràctica reflexiva
El model d’aprenentatge experiencial de Kolb resulta especialment adequat per orientar les meves pràctiques i per utilitzar-lo com a pràctica reflexiva que em servirà com a base per poder explicar les diferents fases de les pràctiques.
El model de Kolb tracta l’aprenentatge com un procés continu de millora a través de l’experiència, cosa que és fonamental, ja que les pràctiques em situen en situacions reals que suposen reptes per observar, reflexionar i millorar situacions diverses en un centre d’educació, i així poder afrontar-les correctament. Segons el model de Kolb, passaré per quatre fases del cicle:
- Fase 1: Experiència concreta: Participar directament en activitats pràctiques i situar-me en contextos reals, adoptant una actitud d’acomodació.
- Fase 2: Observació reflexiva: Analitzar els resultats d’aquestes accions, reflexionant sobre què ha funcionat i què es pot millorar, adoptant una actitud oberta o divergent.
- Fase 3: Conceptualització abstracta: Integrar aquestes reflexions amb els coneixements teòrics adquirits, construint models o esquemes per assimilar l’aprenentatge.
- Fase 4: Experimentació activa: Aplica els nous coneixements en situacions futures per comprovar-ne la validesa i tancar el cicle d’aprenentatge per començar un de nou.
Com diu Kolb: “Només així, l’aprenent serà capaç d’involucrar-se en noves experiències, d’observar i reflexionar-hi des de diferents perspectives, així com de crear conceptes que integrin les seves observacions en teories lògiques, fent servir aquestes teories per prendre decisions i resoldre problemes.”
Aquest model destaca la importància d’enfrontar-se a situacions complexes i canviants de les experiències i remarca l’adaptació que aporta el coneixement i la reflexió. Aquesta última és essencial per a Kolb, ja que considera que a través d’ella es genera aprenentatge a partir de l’experiència. Això és fonamental en el meu procés de pràctiques: a més d’actuar davant els conflictes que sorgeixin, he de reflexionar, extreure conclusions i aplicar-les en el meu futur. D’aquesta manera, el model de Kolb combina el coneixement basat en les experiències amb la seva transformació mitjançant l’experimentació activa, convertint les diferents accions en nous reptes. Això proporciona una base per fomentar la implicació activa de l’estudiant. En el meu cas, com a practicant, em permet prendre el control del meu procés d’aprenentatge i aplicar directament els coneixements teòrics en situacions reals.
Com es pot observar, el model de Kolb, basat en l’aprenentatge experiencial, és útil i essencial per dur a terme unes bones pràctiques de manera adequada. Gràcies a aquest model, en el meu procés de pràctiques, a més d’adquirir experiència i observar, he de poder reflexionar, integrar coneixements teòrics i centrar-me en l’experimentació, aplicant diferents accions que pugui utilitzar en el futur. D’aquesta manera, el desenvolupament es produeix tant en l’àmbit personal com professional, de forma més profunda i efectiva.
Referència bibliogràfica:
Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).